MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS LA COSTERA – CANAL

La Costera, comarca situada a l’interior i centre geogràfic de la Comunitat Valenciana, s’estén sobre el pas natural que comunica la Meseta Sud amb el Mediterrani i constitueix un pilar històric de gran rellevància. Comprén part de les antigues comarques de la Vall de Montesa, Costera de Ranes i l’Horta de Xàtiva. Diferenciem dues zones clarament caracteritzades, la sud-oest, poc poblada, on s’estén la Serra Grossa i la est, un sector pla al nord de la Serra de Vernissa on es troben la majoria de les poblacions. La diversa gastronomia i l’extensa oferta cultural, acompanyades d’un entorn acollidor converteixen aquesta comarca en un destí imprescindible. La Mancomunitat de la Costera-Canals, engloba l’associació dels municipis d’aquesta comarca, per a treballar de manera conjunta davant altres administracions, oferir els mateixos serveis a totes les poblacions i defensar la vertebració social, cultural i d’infraestructures.

TRESORS EN CANALS

Canals

Canals és un preciós municipi de la Costera situat a l’esquerra del riu Cànyoles, a la vall de Montesa. Els seus orígens es remunten a l’antiguitat a causa de la seua ubicació privilegiada, que permetia regular les aigües fonamentals pel regadiu de la zona. Aquest fet ha quedat representat en les casernes de l’escut de la vila. Diverses restes arqueològiques fan constatar l’existència d’una vila romana, per on passava la Via Augusta, que més tard es convertiria en el camí de Castella. Canals forma part de la Ruta dels Borja, on trobem l’Oratori dels Borja i la Torre dels Borja, lloc de naixement del papa Calixt III. El barri anomenat el Secanet era el nucli de la vila medieval, on es trobava l’església gòtica enderrocada a mitjan segle XX, substituïda per l’actual església parroquial de sant Antoni Abat del segle XVII.

MUSEU DE RICARDO TORMO

En l’antiga Casa de la Cultura de Canals es troba el museu dedicat al canalí Ricardo Tormo, bicampió mundial de motociclisme en la categoria de 50cc. Una exposició museística on es recullen les pertinences que li van acompanyar al llarg de la seua trajectòria esportiva; cascos, monos, trofeus i objectes tan destacables com la Bultaco TSS MK, moto amb la qual va aconseguir el títol del món en 1978 i en 1981, o la Bultaco 400 amb la qual va participar en les 24 hores de Montjuïc de 1974 formant equip amb Jaime Alguersuari. Sens dubte, una parada indispensable per als amants del motociclisme.

L’ORATORI DELS BORJA

L’Oratori dels Borja, conegut també com a Església de la Torre, és un edifici d’estil gòtic valencià construït probablement en el segle XIII que, en origen, formava part del conjunt palatí dels Borja i es va alçar sota l’advocació de la Santa Creu. Conserva una pintura mural on es representa la profecia que Vicent Ferrer va fer a Alfons de Borja anunciant-li que arribaria a ser papa i un retaule medieval del Mestre Borbotó pintat en el segle XVI de la Verge de Roser amb el cavaller de Colònia.

TORRE DELS BORJA

Al centre de la localitat de Canals, al costat de l’Oratori, es troba la Torre dels Borja; coneguda també com la Torreta de Canals. Construïda com una alqueria en el segle XIII en època musulmana, va passar a les mans de Jaume I i va ser donada i venuda en diverses ocasions fins que en el segle XIV es va construir al costat de la torre, i aprofitant part de les seues muralles, el palau gòtic dels Borja. En aquest lloc va nàixer en 1378 Alfonso Borja, nomenat papa en 1455 sota el nom de Calixt III.

TRESORS EN EL GENOVÉS

El Genovés

El Genovés, bressol de la pilota valenciana, es troba a la falda nord de la Serra de la Creu (Serra Grossa). Amb origen en una alqueria àrab, coneguda en aquests temps com l’Alqueria de Xiu, va ser donada en 1268 després de la conquesta cristiana al metge Baldovino i el seu germà, d’origen genovés, passant així a nomenar-se l’alqueria de Genovés. Aquesta localitat posseeix preciosos exemples d’arquitectura rural tradicional, el Museu de la Pilota i diversos espais naturals al voltant de la pedania d’Alboi, que pertany a l’acabe municipal.

MUSEU DE LA PILOTA

Al Genovés, poble de pilotaris, es troba el Museu de la Pilota. Inaugurat en 2003 i reconegut com el museu oficial de la Pilota Valenciana, esport tradicional, aquest museu a més de centre d’exposició on es mostra un recorregut per la història i característiques d’aquest esport, audiovisuals, fotografies i elements de joc com les diferents classes de pilotes utilitzades per a jugar en trinquet, a raspall, o escala i corda, així com els guants i vestimentes; es dedica a labors d’investigació, conservació i difusió. D’aquesta manera, disposa d’una galotxeta per a practicar aquesta modalitat i té accés al trinquet municipal.

LES ARCADETES D'ALBOI

Als voltants del Genovés, en la pedania d’Alboi, ens trobem meravelloses àrees recreatives i paisatges singulars amb elements històrics com les Arcadetes d’Alboi, un aqüeducte de nou imponents arcs apuntats d’estil gòtic amb unes dimensions de cent metres de longitud i vint metres d’altura que salven el desnivell del Barranc del Pont Sec. Una joia patrimonial de l’enginyeria hidràulica que proveïa d’aigua a la ciutat de Xàtiva i que forma part de l’antic Canal de Bellús a Xàtiva, canalització d’origen medieval que té el seu naixement en la font de Bellús.

TRESORS EN LA FONT DE LA FIGUERA

La Font de la Figuera

La Font de la Figuera, situada a l’oest de la Serra Grossa, sorgeix en 1301 d’una partida segregada del terme de Moixent, on naixia un brollador al peu d’una figuera. Pertany a la zona vitícola Terres dels Alforins, terra on es produeixen vins de gran qualitat, mostra d’això és el Museu Històric-Etnològic La Costera, un celler del segle XVIII i principal atractiu de la localitat. Exposat en la parròquia de la Nativitat de la Mare de Déu, trobem una peça fonamental del renaixement valencià: el Retaule Major de Joan de Joanes, pintat entre 1548 i 1550.

MUSEU HISTÒRIC-ETNOLÒGIC

El Museu Històric-Etnològic La Costera, situat en el celler dels Masseretes, antic celler rehabilitat de finals del segle XVIII; ens acosta al procés de l’elaboració del vi de manera tradicional recreant un xicotet celler amb els característics pitxers soterrats, a més de la recreació d’una casa típica del segle XVI, una almàssera i una destil·leria de licors i aiguardents de principis del XX. Un espai que manté viva la història i els costums d’un poble a través de les seues sales d’exposició i audiovisuals.

RETAULE MAJOR DE LA NATIVITAT DE JOAN DE JOANES

En la Parròquia de la Nativitat de la Mare de Déu de La Font de la Figuera trobem el monumental Retaule Major amb un total de 26 taules i una escultura de la Verge de Gràcia pintat entre 1548 i 1550 per encàrrec de Donya Brianda Maça de Linçana i Carròs de Arborea, senyora de la vila, que apareix representada com a donant en la taula del Naixement de María. És una de les obres més representatives de Joan de Joanes, personatge reconegut en la pintura del renaixement valencià. El retaule va sobreviure a l’incendi esdevingut a l’església durant la Guerra Civil.

TRESORS EN L´ALCUDIA DE CRESPINS

L'Alcudia de Crespins

Al sud de la Serra d’Enguera en les bogues del riu Cànyoles, trobem L’Alcúdia de Crespins, lloc de naixement del riu Sants o riu Nou; pilar fonamental de la història de la població i del qual, el conegut botànic Cavanilles, va representar com el més cabalós del Regne de València, a més de tindre un meravellós paisatge. Els orígens de la població es remunten a l’època islàmica, en la qual el nucli urbà s’emplaçava en un petit monticle conegut com Al Kudya, que va donar nom a la primera part del topònim. Aquest nucli va sorgir al 1240 a partir d’una alqueria coneguda com l’Alcudiola, on segles més tard s’edifica un palau. Al 1499, Luis Crespí de Valldaura adquireix la seua possessió, afegint Crespins al topònim.

RIU NOU

L’existència de l’Alcúdia de Crespins va unida al naixement del Riu dels Sants, més conegut com a Riu Nou. Alimentant el seu cabal del Massís del Caroig, proveeix d’aigua a partir de cinc séquies el reg agrícola, a més proveïa als múltiples safaretjos i a l’ús domèstic en moltes poblacions de la Costera. Aquest paratge natural que transcorre des de L’Alcúdia fins a Canals, és de gran bellesa i riquesa en fauna i flora; xops, oms, pins i herbes aromàtiques; llebres, falcons o àguiles, ens acompanyen entre les zones condicionades integrades dins del paratge: la zona lúdica infantil o la zona recreativa per a paelles i barbacoes construïdes amb pedra natural i pensades perquè el visitant puga gaudir de l’entorn.

TRESORS EN LA LLOSA DE RANES

La Llosa de Ranes

La Llosa de Ranes, originalment anomenada Lloesa, prové d’una antiga alqueria musulmana destinada a fins recreatius, amb mesquita i banys. En l’actualitat, és un poble acollidor que manté els seus arrelaments culturals, i on podem trobar, els banys de Santa Anna, l’ermita de Santa Anna, pertanyent al municipi de Xàtiva, i el Museu de la Casa del Pou, entre altres. Ací es manufactura el famós formatge blanquet o de tovalló.

MUSEU DE LA CASA DEL POU

El museu de la Casa del Pou, un espai modern de divulgació del patrimoni cultural, revela la història recent i l’evolució cultural tradicional de la seua població a través de fotografies, testimoniatges i objectes. El museu és un llibre de presentació de Llosa de Ranes i dels seus habitants carregat de simbolisme sota un recorregut que mostra les fites socioculturals i el seu territori com les fonts o l’ermita de Santa Ana, la indústria del formatge o la pansa, o la singular dansa del vetlatori que es va ballar en els municipis de la Costera fins a finals del segle XX.

ERMITA DE SANTA ANNA

Construïda a meitat del segle XVI en estil flamíger amb el suport de la família Borja i coronant el turó o cim de la muntanya de Santa Anna a 345 metres, l’Ermita, ofereix des del seu mirador unes belles vistes de l’entorn de la Ribera del Xúquer, des d’on es poden albirar el parc natural del Desert de les Palmes i la serra del Benicadell. A l’interior conserva els escuts de la ciutat de Xàtiva, el Regne de València i de la família Borja.

TRESORS EN LLANERA DE RANES

Llanera de Ranes

Al marge esquerre del riu Cànyoles, en una suau pendent es troba la població de Llanera de Ranes, originàriament un annex de la desapareguda Alqueria de Cairent, que en el segle XVI va passar a formar part del senyoriu dels Vilaragut, comtes d’Olocau, un dels quals més tard rebria el títol de marqués de Llanera, donant nom al municipi. Ací trobem dos xicotets museus de recomanable visita, el Museu d’Aquarel·les Boluda i el Museu Etnològic Luís Perales. Llanera de Ranes destaca, a més de per la seua devoció a la Pilota Valenciana, per l’Arnadí, dolç típic de la comarca elaborat amb carabassa i moniato, preparat en cassola de fang i que celebra ací el seu concurs nacional anualment. «Llanera, bressol del arnadí a Espanya».

MUSEU ETNOLÒGIC LUIS PERALES

Aquesta col·lecció sorgeix de l’interés i la il·lusió de Luis Perales, veí de Llanera de Ranes que, durant més de 40 anys, va anar recollint totes les ferramentes que anaven desapareixent i caient en el desús a les cases rurals. En aquest recorregut trobem peces de tradició, eines de treball i fins i tot mobiliari que descobreixen la vida tradicional i enriqueixen la memòria històrica. També presenta una col·lecció de paquets de tabac de tot el món i curiositats relacionades amb ell. Una forma meravellosa d’acostar Llanera de Ranes al visitant.

Museu d'Aquarel·la Rafael Boluda

La Col·lecció Museogràfica d’Aquarel·la Rafael Boluda, pintor, il·lustrador i dibuixant (valència 1941), està situada en un antic casalot rehabilitat, antiga seu de la Companyia Telefònica.

TRESORS EN MOIXENT

Moixent

Moixent, alçada entre les poblacions de Vallada i la Font de la Figuera, als peus de la Serra Grossa i acompanyada pel riu Cànyoles, és una vila de gran importància històrica, gastronòmica i turística. Poblada per diferents cultures, la necessitat de controlar el trànsit entre l’altiplà castellà i el litoral valencià va convertir aquest enclavament en un punt primordial al llarg dels segles. Un dels grans atractius històrics és el jaciment iber de la Bastida de les Alcusses, on es va trobar el famós Guerrer de Moixent, a 10km del nucli urbà. A més, el Castell de Moixent, d’origen almohade és també d’obligada visita. La població és coneguda per ser productora d’alguns dels millors vins negres amb DO València, a més d’olis d’oliva de primera categoria.

MUSEU ARQUEOLÒGIC MUNICIPAL

El Museu Municipal de Moixent recorre la història del Moixent des de la Prehistòria fins a l’època moderna, amb una especial atenció a l’etapa ibèrica. Gran part dels objectes exposats procedeixen de dos importants jaciments ibèrics del municipi: el poblat de la Bastida de les Alcusses i la necròpoli de Corral de Saus. Objectes com a atuells, armes, molins i joies, reflex de la vida quotidiana del poblat de la Bastida, a més d’una rèplica de la coneguda figura del Guerrer de Moixent. El Museu compta també amb un audiovisual i reconstrucció virtual de la Bastida de les Alcusses i una pantalla interactiva sobre l’escriptura ibèrica. Podem veure a més algunes restes romanes, ceràmica i ossos neolítics de la Cova del Serruig o l’escut de pedra de Felip II i el bust d’ulls ametlats procedent del palau del Marqués de la Romana (S. XIII).

POBLAT IBER DE LA BASTIDA DE LES ALCUSSES

La Bastida de les Alcusses va ser una de les ciutats més importants de la Contestania Ibera del segle IV a.C, amb una població de sis-cents habitants. Una de les ciutats més importants de l’època de la qual es desconeix tant el seu nom com les causes de la seua destrucció un segle després de la seua fundació, i el seu posterior abandó.

El nom de la Bastida de les Alcusses té l’origen popular en les nombroses alcusses (cresols) que van ser trobades. Entre les troballes destaquen ploms amb escriptura ibera, figures com la del Guerrer de Moixent, figura de bronze que representa un soldat iber a cavall armat amb una falcata, o ceràmiques i instruments agrícoles. El jaciment té un recorregut perfectament senyalitzat, panells explicatius i la reconstrucció d’una casa ibera.

LA BODEGA FONDA DEL CELLER DEL ROURE

A Moixent, terra dels Alforins, ens trobem un paisatge replet de masies, vinyes i cellers on l’agricultura tradicional i ecològica, a partir de les varietats històriques de la viticultura, és el reflex dels costums del passat. Una dels cellers més espectaculars és el Celler de Roure, on podem visitar la Bodega Fonda, recuperada per la família Calatayud i que data del segle XVII; lloc on trobem un centenar d’immensos pitxers de fang enterrades en l’estructura excavada en la pedra on maduren el vi. Un autèntic patrimoni històric.

EL BOSQUET

Aquesta obra d’enginyeria hidràulica del segle XVIII és una joia patrimonial i natural declarada Bé d’Interés Cultural. Una presa que forma un llac artificial acompanyat d’un meravellós entorn natural entre pins, alzines centenàries i carrasques. L’origen de l’Embassament del Bosquet tenia la funció de retindre les aigües fluvials i del brollador per a regar les hortes i fer treballar els molins de la vila; hui es pot gaudir de l’aire lliure amb un pícnic, senderisme o simplement gaudint del llac. A més, també es poden realitzar activitats de senderisme o bicicleta.

Museu Pare Moreno

Se situa en la Capella de les Santes Relíquies, datada en el segle XVI. Una capella que pertany a l’antic convent de franciscans dedicat a Sant Antoni de Pàdua, que es troba rehabilitada per a albergar un espai dedicat a l’il·lustre veí de Moixent, Fra Cristóbal Moreno del Camí “Padre Moreno”.

El guió de l’exposició segueix l’itinerari de la seua vida, un viatge que s’inicia en una xicoteta localitat de la Costanera, Moixent, en el segle XVI i que portarà a conéixer l’epicentre de la cristiandat, Roma, passant per la cort espanyola i per la ciutat de València.

TRESORS EN MONTESA

Montesa

Montesa, situada en l’ampla vall formada pel riu Cànyoles envoltat de flora i fauna típica dels aiguamolls valencians, és una població distingida pel seu impressionant castell-convent de l’Orde de Santa María de Montesa, d’origen musulmà i que va ser destruït per un terratrémol en 1748. Als voltants podem trobar paratges naturals com la Mola, el barranc de la Font Santa, al costat de l’ermita del Calvari o el Barranc de la Fosch que fan relluir l’atractiu natural de l’entorn..

MUSEU PARROQUIAL

El Museu Parroquial de Montesa és una reconeguda col·lecció museogràfica per la seua destacable col·lecció pictòrica i escultòrica. Situat en una construcció realitzada a principis del segle XVII, habitatge del sots-clauer de l’orde de Montesa. En ella s’exposen elements arquitectònics procedents en gran manera del Castell, com una interessant gàrgola, capitells i la rematada d’un arc amb un àngel que sosté l’escut de l’Orde de Montesa. També s’exposen els quadres que posseïa la parròquia, a més d’una vitrina on s’exposen plats per a la extremunció, retrats dels membres de l’orde de Montesa dels segles XVIII i XIX. També pintures religioses dels segles XVII i XVIII i alguns objectes de la desapareguda ordre militar i religiosa de Montesa, com a quadres i vestits de cavallers de l’ordre.

MUSEU DE L'OLI

En una antiga almàssera del segle XIX, se situa el museu de l’oli de Montesa, municipi amb gran tradició mil·lenària del cultiu de l’olivera i l’elaboració d’oli. Aquest centre museístic mostra tot el procés de producció, recol·lecció, premsatge, el tast, la gastronomia i la dieta mediterrània, mitjançant recreacions visuals i la recuperació de la maquinària típica que, en 1978, un grup relacionat amb el Sindicat Agrari va recollir per a crear una almàssera al poble per a elaborar l’oli.

CASTELL DE MONTESA

L’espectacular Castell de Montesa, declarat Monument Historicoartístic d’estil gòtic i de possible origen iber-romà, va ser centre i refugi dels musulmans dissidents fins que, en 1277, Pere III d’Aragó va aconseguir conquistar-ho, i donat en 1319 a l’Orde de Montesa. Les obres més importants es van realitzar entre 1327 i 1347 per a atendre les obligacions monacals dels religiosos de l’Ordre com la sala capitular, el refetor, l’església o la muralla que envoltava el convent. Encara hui destaca en un dels murs de la torre l’escut del mestre Pere de Tous. La fortificació va patir greus danys en el terratrémol de 1748, per la qual cosa en l’actualitat només es pot gaudir d’algunes dependències del qual en el seu moment va ser el Sant i Real Convent de l’Orde de Santa María de Montesa i Sant Jordi d’Alfama.

LA MOLA

Prop del Castell de Montesa, es troba la Mola, una de les zones d’escalada de roca calcària més visitades de la Comunitat on es pot trobar més de cent vies d’escalada equipades amb parabolts de tots els graus i orientacions que permeten escalar a qualsevol hora del dia i en qualsevol època de l’any. Destaquen dues grans pedres anomenades Tormo Gros i la Pedra Senyora, monòlit modelat pel vent i l’aigua que actualment, i per la seua singularitat, està protegida, impedint l’escalada.

TRESORS EN NOVETLÈ

NOVETLÈ

A peus de la serra Vernissa, es troba Novetlè, un municipi limítrof a la ciutat de Xàtiva. Una propietat agrícola que després de la conquesta, va ser comprada pels Tallada, i que amb l’edificació d’una església i sis cases a poc a poc va anar formant un nucli urbà, però es desconeix l’origen del topònim. L’església parroquial de la Mare de Déu del Roser del segle XVI, és un dels seus principals atractius a més de l’alqueria o Palau de Tallada construït en 1748.

MUSEU ETNOLÒGIC DE NOVETLÉ

El Museu Etnològic de Novetlé recull peces de donacions i préstecs de veïns i veïnes del poble. Elements de cuina, llar, roba, monedes, utensilis de mesura, eines i altres elements formen una exposició que acosta el poble de Novetlé al visitant des de la seua més pura essència.

PENYA SANT DIEGO

En el cim de la serra Vernissa, caracteritzada per les nombroses coves habitades en la prehistòria que alberga, es troba la Penya de Sant Diego i una antiga ermita dedicada a Sant Diego d’Alcalá. El recorregut té diverses sendes de poca dificultat per a pujar a la penya i gaudir d’unes magnífiques vistes de la Costanera de Ranes, la plana de Xàtiva i l’ermita de Santa Anna o l’inici de la Vall de Montesa i el seu castell.

TRESORS EN TORRELLA

Torrella

L’antiga alqueria fortificada de Torrella és un xicotet poble agrícola contigu a Llanera de Ranes, que va adquirir el seu nom dels seus senyors, segons consta en El Llibre del Repartiment de Jaume I, Petrus Torrelles. Actualment només queden vestigis de les muralles originals, ja que els sectors que han aguantat el pas dels anys s’han anat modificant. Dins del seu terme municipal es troba el paratge natural la Serreta, amb magnífiques vistes de la vall de Xàtiva i els seus voltants. A l’ajuntament podem trobar el Museu Etnològic Municipal, amb una interessant mostra de l’herència de les transformacions patides per la societat torrellana al llarg de la història.

MUSEU ETNOLÒGIC

El Museu Etnològic de Torrella mostra una col·lecció etnològica i arqueològica que representa la diversitat cultural del poble al llarg de la seua història. Com a exemple etnològic, ens trobem amb el procés d’elaboració tradicional d’aliments, l’agricultura i la ramaderia tradicional i la recreació d’una casa tradicional valenciana. També figuren en el museu peces de gran valor històric i arqueològic que han sigut trobades en el terme municipal de Torrella, ocupant un lloc principal les monedes ibèriques, romanes, jueves i àrabs, restes d’àmfores, sepultures, gots i atuells d’aquestes èpoques, fòssils i l’escut tallat en pedra (s.XVI) dels Llansol de romaní, antics senyors de Torrella.

TRESORS EN VALLADA

Vallada

Entre la Serra Grossa, la Serra d’Enguera, Moixent i Montesa i acompanyada del riu Cànyoles, es troba la població de Vallada, amb un possible origen del nucli urbà d’època romana; es creu que el topònim prové de l’època mossàrab. L’abundància de jaciments arqueològics aporta gran diversitat de restes conservades en el Museu Arqueològic, a més s’envolta d’imponents paratges naturals òptims per a senderisme, espeleologia, cicloturisme o escalada, entre altres. Els municipis de la Vall de Montesa són rics en artesania de cistelleria i vímet.

MUSEU ARQUEOLÒGIC MUNICIPAL

Situat en un antic magatzem de blat posteriorment reconvertit en escola,  al Museu Arqueològic de Vallada s’exposen materials arqueològics d’una àmplia cronologia i que procedeixen de diversos jaciments com la Cova Santa o Els Horts. Entre les peces exposades es troben puntes de fletxa de sílex, monedes de bronze romanes, una àmfora i un molí circular de pedra, així com diverses olles i atuells de l’Edat de Bronze. També trobem ceràmica d’època moderna donada per la família Peris-Navarro i el conjunt de bols del segle XVIII trobats en un dels altars del temple parroquial.

PARATGE DE LES ERMITES

L’ermita del Crist i l’ermita de Sant Sebastià formen el paratge de les Ermites d’una bellesa natural destacable. L’ermita del Crist de 1850 substitueix a la capella del Calvari ja existent en segle XVII; i l’edifici actual on es troba l’ermita de Sant Sebastià va ser construït en 1746, substituint a un altre del segle XVI, del qual destaca la campana batejada com Sant Antoni de Pàdua i el retaule ceràmic datat en 1989 que representa el martiri de Sant Sebastià.

Al costat del paratge de les Ermites trobem interessants rutes de senderisme i la piscina natural d’aigua salada de la Saraella, a més d’una zona recreativa.

TRESORS EN VALLÉS

Vallés

Vallés és un municipi situat sobre el marge esquerre del riu Cànyoles. Inicialment era una alqueria islàmica, on Jaume I entre el 1243 i 1244 va assentar el campament des d’on iniciava les incursions. Segles després va passar a les mans de Jaume Vallés, d’on va prendre el nom. Aquesta població compta amb una de les joies arquitectòniques del gòtic civil valencià del segle XV, el Palau dels Sanç, en molt bon estat de conservació.

PALAU DELS SANÇ

El poble de Vallés compta amb una de les joies més apreciables del gòtic civil valencià del segle XV, el palau dels Sanç. Situat en la plaça del forn, trobem un edifici de tres plantes, amb dues façanes al carrer i una al jardí amb les elegants i característiques finestres geminades típiques de la Corona d’Aragó. Aquest edifici, que es troba en molt bon estat de conservació, es va construir com a residència dels senyors i hui dia segueix habitat pels seus actuals propietaris.

S’erigeix molt prop del riu Cànyoles, des d’on es poden gaudir d’unes magnífiques vistes de la serra de Vernissa i de la ciutat de Xàtiva.

TRESORS EN XÀTIVA

Xàtiva

Entre la conca del riu Albaida i el seu afluent el riu Cànyoles, sota la serra Vernissa i coronada pel seu magnífic castell es troba Xàtiva, la capital de la comarca de la Costera, coneguda com la ciutat de les mil fonts. Fent gala de la seua condició de capital, és un important conjunt històric, patrimonial, cultural, econòmic i turístic, que té el seu origen en el Paleolític Mitjà i com a metròpoli en època ibèrica, amb comerç actiu i moneda pròpia. Ja en l’edat mitjana es va convertir en la segona ciutat del regne de València en importància i població. Va veure nàixer a dos papes i va ser saquejada e incendiada per Felip V, el retrat dels qual s’exposa invertit en el Museu de Belles Arts. Són d’obligada visita l’Hospital Real, icona de l’arquitectura civil valenciana del segle XVI i la Col·legiata Basílica de Santa María, coneguda com La Seu, a més d’altres tants monuments i edificis històrics localitzats a la ciutat medieval.

MUSEU DE LES BELLES ARTS

El Museu de Belles arts, també conegut com a Casa de l’Ensenyament, es troba en un edifici neoclàssic construït a mitjan segle XVIII amb una bella portada barroca amb l’escut heràldic del fundador d’aquesta institució educativa, l’Arquebisbe Mayoral. En aquest espai podem admirar obres i col·leccions artístiques molt destacades en el món de la cultura com les restes escultòriques de la Capella de Calixt III, una col·lecció de pintura barroca propietat del Museu del Prado, llenços de Ribera, Reni, Mall, Giordano, Vicente López, Benlliure i el famós retrat de Felip V de Josep Amorós i que en 1940 va ser penjat cap a baix pel conservador Carles Sarthou en càstig per la crema de la ciutat, ordenada per aquest monarca. També podem veure les col·leccions de gravats Capritxos i Disbarats de Francisco de Goya.

MUSEU DEL CORPUS

El mes de juny té lloc la processó del Corpus Christi que compta amb nombrosos elements de la cultura popular, la majoria amb la seua pròpia dansa. Aquest museu situat a la casa Sant Andreu, en el complex cultural de l’antic convent de Sant Doménec, edifici del segle XIII, ens convida a gaudir de les vestimentes i els diferents elements que formen part de la tradicional processó de Xàtiva, originària del segle XIV i recuperada en el XX. En les dependències del Museu del Corpus es conserven algunes figures amb més de cent anys d’antiguitat, entre elles 7 gegants i 6 capgrossos; destaca el gegant La Turca, de més de 120 anys d’història.

LA COL·LEGIATA BASÍLICA DE SANTA MARÍA, LA SEU

La Col·legiata de Santa María, coneguda popularment com La Seu, malgrat no ser seu episcopal, és un dels edificis monumentals més emblemàtics de Xàtiva al costat del seu castell. Declarat Bé d’Interés Cultural, la seua construcció va començar en 1596 sobre l’antiga mesquita i hui dia es manté inacabada.

La Seu alberga tresors com una col·lecció d’art sacre amb peces de pintura gòtica, exemple d’això són els retaules atribuïts al valencià Jacomart, i destacades mostres d’orfebreria relacionades amb la litúrgia i els papes Borja.

ERMITA DE SANT FELIU

     A les faldes del castell i prop del mirador Bellveret, la qual cosa va ser l’antiga ciutat romana de Saetabis i construïda en 1265 sobre les restes d’una antiga catedral visigótica, després de la conquesta cristiana de Jaume, es troba Sant Feliu, una de les esglésies més antigues del Regne de València. La seua portada romànica és un dels pocs exemples d’aquest estil que podem trobar en terres valencianes. A més, alberga un important conjunt d’obres d’art, entre les quals destaca una pila d’aigua beneïda, realitzada en alabastre en el segle XIII, que representa escenes de la Nativitat i de l’Adoració dels pastors, un conjunt de pintura medieval d’estil gòtic lineal, que constitueix l’exemple més gran conservat a la Comunitat Valenciana o el retaule major, pintat entre finals del segle XV i principis del XVI pels Mestres de Xàtiva, Artés i Borbotó

CASTELL DE XÀTIVA

El Castell de Xàtiva, una de les fortaleses més impressionants de tota la província, un conjunt monumental dividit en dos: el Castell Menor i el Castell Major, units per una doble línia de muralla que antigament embolicava tota la ciutat.

El Castell Menor, orientat cap a llevant i erigit sobre la paret de la Penya Roja, és la part més antiga del recinte, remuntant-se els seus orígens a època ibera i romana i des d’on es podia controlar la Via Augusta.

El Castell Major Orientat cap a ponent sobre la cresta de la serra de Vernissa, després de la conquesta cristiana del rei Jaume I, es va convertir en la principal fortalesa de defensa del camí entre Castella i la capital del Regne de València. Destaca la Porta del Socors, la Capella de la Reina María amb la tomba del Comte Jaume d’Urgell, la Sala del Duc de Calàbria i la Presó d’Estat dels Reis de la Corona d’Aragó. A més del comte, allí van viure tancats diversos personatges històrics, com els nets d’Alfons X el Savi, Jaume d’Aragó, Didac de Borja o el Duc de Calàbria. Sens dubte, el Castell de Xàtiva és indispensable per a conéixer gran part de la nostra història.

LA COVA NEGRA

La Cova negra és un paratge natural d’alt valor ecològic i patrimonial, declarat Paratge Natural Municipal. Compta amb nombroses sendes i rutes per als amants del senderisme que connecten els enclavaments més emblemàtics del parc, com la casa de la Llum, la Xopà d’Alboi i les Arcadetes del riu Albaida o la gran paret rocosa el Aventador. S’expandeix per l’estret de la vall que recorre el riu Albaida fins a l’important jaciment prehistòric del mateix nom: la  Cova Negra, declarat Bé d’Interés Cultural.

La Cova Negra, llar de l’home de Neandertal en el paleolític, conserva nombroses pintures, i les restes de ceràmiques i utensilis per al foc; un espai de gran rellevància per a comprendre la cultura i la realitat dels neandertals.

L'HOSPITAL REIAL

Fundat per Jaume I en 1244 com a hospital reial i reconstruït posteriorment, és un dels edificis monumentals més destacats de Xàtiva i la Ruta Borja. La seua estètica és una delicada fusió d’elements gòtics i renaixentistes; l’element que més ressalta de l’edifici és la seua façana, que presenta una agradable i elegant composició amb ornaments. En la seua interior conserva la volta de la capella de l’Asunción, d’alt interés artístic i arquitectònic. En l’incendi de 1707 l’edifici va quedar especialment danyat, encara que va ser reconstruït a principis del segle XVIII, decorant-se les seues sales amb taulells de la Real Fàbrica de València.

Museu de l´Almodi

El Museu Municipal de l´Almodí és l’espai perfecte per a deixar-nos transportar per la història de Xàtiva, des dels primers vestigis del Paleolític fins als temps en què pertanyia a les terres d’-l´Ándalus. Es *situa en el valuós edifici del mateix nom, antiga llotja del blat construïda en a mitjan segle XVI, en el qual destaca la façana gòtica original i un excepcional pati renaixentista amb columnes jòniques. Així mateix ocupa l’edifici adjacent, antic Pes Real reformat amb posterioritat per a albergar la Duana de Mercaderies i més tard el Banc d’Espanya. L´Almodí és hui un modern espai expositiu centrat en l’arqueologia, que compta amb reproduccions de les primeres restes trobades en la Cova Negra, peces ibèriques, romanes, visigodes i musulmanes. Peça capdavantera de la col·lecció és la pila islàmica del segle XI.